Judit Pla

Malgrat l’eterna i repugnant agonia relacional que ha mantingut amb en Roger Prats, m’agradaria elogiar el personatge de la Judit Pla Orús que ha aparegut aquesta temporada a la Riera (2001). Una  dona a qui desafortunadament hem vist somriure molt poc. La considero una persona noble, amb harmonia i a qui no retrauria pràcticament res. M'agrada especialment perquè reuneix aquelles característiques personals de vulnerabilitat, debilitat, bondat i en definitiva d’humanitat, bona part del que falta a la sèrie, així com a la nostra societat. És per aquest motiu que trobo convenient destacar el seu moment de glòria, quan trenca definitivament la relació amb en Claudi Guitart, a causa que aquest li demani que s’aprofiti de l’enamorament d’en Prats per aconseguir més poder el Casino.

Tenint en compte la naturalesa del personatge, aquest moment li va donar tota la força que li faltava i penso que l’ha fet tirar endavant amb tot el què després ha vingut. A més a més, aquest moment ens serveix per parlar de la virtut del “saber dir no” o “saber dir prou” i de ser valenta.

El personatge que ha encarnat Laura Conejero ha estat similar a d’altres sèries que la mateixa actriu ha donat vida. A Ventdelplà (2005) on feia de Marga Ribes i estava casada amb  David Estelrich, un matrimoni que feia aigües per tot arreu.  A  Mar de Fons (2002) com a Susana Revert, on també estava infeliçment casada amb Pere Aquillué (Claudi) que feia de Tomàs i, igual que a La Riera, mantenia una relació molt propera amb David Selvas. (el seu germà, Carles Revert). 

A part d’aquestes interpretacions, l’actriu ha aparegut a una infinitat de produccions. 

En matèria de telenovel·les puc recordar-la a Poblenou (1994). on feia d’exprostituta de luxe (Mònica/Esther Giralt) i també al ganivet psicològic de Psico express (2002) on es feia dir Susa. L'aparició més recent la trobem a Infidels (2006), donava vida a Mariona Gàmiz, germana gran de la Paula i mare de la Carlota.


Pel que fa al teatre, trobem un currículum llarguíssim: El Llibertí, Les tres germanes, El cafè de la marina, La dona incompleta, Després de la pluja, Carícies i un llarg etcètera. Respecte el cinema, l'hem pogut veure a: Febrer (2004), Chapapote...o no (2006), Eloïse (2009) i Bullying (2009), entre d'altres.

El vídeo que deixo és del moment descrit (minut 26.34): http://www.tv3.cat/lariera/capitols/temporada3/7250/6/El-gran-canvi-den-Roger-Prats

Guillem Mercadal

Recordo sobretot la veu, la mirada i el somriure amagat sota el bigoti d'aquest advocat que va estar a punt de trencar l'entranyable matrimoni Cinta-Peris just davant d'ell.
Mentre el Peris assajava la novel·la que el Guillem volia viure i que ell mateix havia escrit (Els anys perduts) i la Cinta anava a la universitat. Evidentment no va ser pas un dels meus personatges preferits, sinó més aviat el contrari.
Tot i que va dur un treball de defensa molt i molt bo de l'ídol David Peris i va guanyar amb molta professionalitat , s va voler endur una dona, que tot i haver estat poc valorada intel·lectualment pel nostre apreciat Peris, no li pertanyia, ja que ella va ser realment feliç al costat del pare dels seus tres fills, fins poc temps abans de morir (ja a Sants i després que li canviessin el fill, ho perdessin tot i recuperessin alguna cosa). I va tornar aparèixer el maleït advocat que van fer fora tot i necessitar com l'aire que respiraven la seva habilitat professional, altre cop pel David.
La parella va ser, per mi, la més estimada de tota la història, tot i que no sempre es van portar perfecte l'un amb l'altra, era la més natural, quotidiana, propera i la protagonista, vaja!
Recordo també que aquest Guillem va tenir un passat no massa clar amb la dona del seu soci i fins i tot va encobrir l'atropellament d'un menor d'edat (que va quedar afectat molt lleument).

A part del seu paper a El cor de la ciutat, aquest home de veu profunda anomenat Carmelo Valverde Mellado i conegut artísticament com Víctor Valverde, va néixer a Mataró i es va dedicar al teatre des dels 16, ben aviat es va instal·lar a Madrid on va començar a combinar cine, televisió i teatre. Ha participat en un gran número de produccions d'entre les quals en destaco: Farmacia de guardia, el super, Un paso adelante, on també el recordo fent de "Federico" amic de la directora "Carmen". Tot això abans d'aparèixer a El Cor (del 2001 al 2006 on va sortir en 14 episodis). Després a Planta 25, las Chicas de Oro, Gavilanes i per últim El ángel de Budapest (TV Movie), al 2011.

Última dada: va néixer el 23 de març de 1938, i no és casualitat que en faci l'entrada aquest mateix mes...

El vídeo que deixo és d'un resum d'aquest triangle amorós. Accentuant la part més emocionant, com no, és al final de la temporada al teatre on el Peris representa l'obra de teatre esmentada al principi. I on vaig patir i emocionar tan o més que la Cinta i el Peris.
Pagina web d'El Cor: Històries: Família Peris. Capítol 4 i 5

La Mercedes

Montse Pérez, també coneguda com Montserrat Pérez López i gairebé per tota la humanitat com la Mercedes de la mítica sèrie Plats Bruts (1999-2002)
La "Mersedes" feia de directora de RadioBofarull, la radio que jo vull! On treballaven els entrenyables Ramon i Lopes. La Mercedes estava separada, amb una filla de 16 anys (Ariadna) i amb un bon caràcter i dura com ella mateixa tenia esclavitzats tan el Lopes com el Ramon i els feia anar per on volia.


També la recordareu a Oh, Europa! (1993), on encarnava el personatge de la Trini i era la parella de Pep Cruz (Delofeu). A part d'aquestes sèries que són les úniques on jo la vaig seguir, direm que no és pas curta la seva trajectòria artística: ha participat en varis episodis de produccions com en les conegudes telenovel·les: "Estació d'enllaç", "La Mari", "Sagrada Família"... També ha interpretat obres de teatre, de les quals en destacaré "l'Èric i l'excèrcit del Fènix" (2007 al TNC) i ha participat també en pel·lícules, la última de les quals ha estat Mil Cretins (2011), com a Dona. 

I l'he escollit avui precisament perquè va néixer també a l'octubre, però no compartim signe del zoodíac ;) Així que al lloro, que no ens assemblem pas tant!

Judit Blanchard

Tot i que la última vegada que la vaig veure va ser a “El barco”, una sèrie que no m’hi vaig poder enganxar per competència d'horari amb "Polseres vermelles" però que prometia molt, recordo la Irene Montalà en el personatge de Judit Blanchard a Mar de fons (2006-2007), una jove periodista que volia venjar les injustícies que havia passat la seva família en el passat. Durant la Guerra Civil, la família Romeu que era d'orígen anarquista va perdre l'editorial a mans d'un gendre falangista, l’avi del Carles Revert, un psicòleg de qui s’acabarà enamorant la Judit.  De manera que fent un símil amb la història de Romeu i Julieta podem entendre que la relació entre ambdós va ser un factor determinant de la sèrie. Jo em vaig posicionar de seguida a favor de la Judit, tot i que es veia que  la majoria de la família no tenia res a veure amb les injustícies del passat i ella estava massa condicionada per la seva mare, Aurora Romeu, que vivia obsessionada pel seu passat. Això és el que explica el costat fosc de la Judit, que la va portar a fer traïcions que em van decepcionar...

Tot i que destaqui aquest personatge també recordo la primera vegada que la vaig veure, va ser a Poblenou (1994) i va continuar a Rosa (2006) on donava vida a la Júlia Canals, una adolescent adoptada que va ser nòvia del Ferran Aiguader (protagonista), però que no li feia massa cas. Recordo amb molta llunyania i poc exactitud aquesta sèrie, no tenia ni 10 anys, però tot i així va ser un referent, i una una de les primeres que em van cridar l'atenció. 

També ha participat en d’altres telenovel·les com Mirall Trencat, Cuéntame cómo pasó, Temps de Silenci (1 capítol), El Internado… I pel que fa a cine, ha fet diversos llargmetratges: Amic/Amat (1998) de Ventura Pons, Fausto 5.0 (2001), Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003) de Paco Mir, La mujer del anarquista (2008) de Peter Sehr y Marie Noëlle, Todo está en el aire (2009)... I curtmetratges com: Nunca digas (2010). A més va protagonitzar l’Spot Estrella Damm: FC Barcelona 2010 "La feina ben feta".

Us deixo amb els vídeos següents:

Capítol 1 de Mar de fons "Noms bíblics": http://www.tv3.cat/videos/212847098/Mar-de-fons---Noms-biblics 
La banda sonora que hi donava força: http://www.youtube.com/watch?v=JvhlNG-mjHo. 
La feina ben feta: http://www.youtube.com/watch?v=E5Qh5ufWyB4

L'Antonio de Temps de Silenci

Una de les vegades que més he plorat mirant la tele va ser quan van matar l'Antonio a la Plaça del Blat de Temps de Silenci.

Per això vull començar el blog amb aquest Julio Manrique i els diferents personatges que ha donat vida. Que jo hagi seguit: l'Antonio Hernandez de Temps de Silenci (2001 -2002) , l 'Àlex Fernandez de Porca Misèria (2004-2007) i el Toni Pardo d'Infidels (2009-2011). Tots tres personatges han tingut en comú el típic tio dur, atractiu i descarat que enamora a totes les protagonistes i seguidores. Tot i així el personatge de l'Antonio tenia un valor afegit per mi, ja que era un jove lluitador i revolucionari que volia canviar el món. També em va captivar la relació sentimental tan intensa que mantenien amb la Núria Ribalta i em va impactar tant que puc assegurar que la vivia molt apassionadament des del sofà de casa.

A part d'aquestes tres sèries, ha participat en d'altres. L'última emesa per televisió ha estat Ermessenda (2011), va sortir en dos capítols on feia de Guislabert. Anteriorment també el vam poder veure a la Memòria dels Cargols(1999) com a bandoler en un parell de capítols i a Nissaga l'herència (1999) com a Roger Montsolís.

També ha fet pel·lícules: Febrer (2004), Soldados de Salamina (2003)... I obres de teatre, l'última de les quals ha estat Hamlet. A més ha dirigit i escrit vàries obres de teatre. Actualment és el director artístic del Teatre Romea.

Segurament em deixo coses, però n'hi ha prou per veure que és un professional polifacètic ja que tan dirigeix, com actua, com escriu... i un actor que per mi ha estat mític i per això el vull destacar. 

Us deixo amb EL CAPÍTOL de temps de silenci: "Amenaces": http://www.tv3.cat/videos/2838310/Cap-30-Amenaces. (Pels que no volgueu veure'l tot, feu-ho com a mínim des del minut 40.)