Malgrat l’eterna i repugnant agonia relacional
que ha mantingut amb en Roger Prats, m’agradaria elogiar el personatge de la Judit
Pla Orús que ha aparegut aquesta temporada a la Riera (2001). Una dona a qui desafortunadament hem vist somriure molt poc. La considero una persona noble, amb harmonia i a qui
no retrauria pràcticament res. M'agrada especialment perquè reuneix
aquelles característiques personals de vulnerabilitat, debilitat, bondat i en
definitiva d’humanitat, bona part del que falta a la sèrie, així com a la
nostra societat. És per aquest motiu que trobo convenient destacar
el seu moment de glòria, quan trenca definitivament la relació amb en
Claudi Guitart, a causa que aquest li demani que s’aprofiti de l’enamorament d’en Prats per
aconseguir més poder el Casino.
Tenint en compte la naturalesa del personatge,
aquest moment li va donar tota la força que li faltava i penso que l’ha fet tirar
endavant amb tot el què després ha vingut. A més a més, aquest moment ens
serveix per parlar de la virtut del “saber dir no” o “saber dir prou” i de ser valenta.
El personatge que ha encarnat Laura Conejero
ha estat similar a d’altres sèries que la mateixa actriu ha donat vida. A Ventdelplà (2005) on feia de Marga Ribes i estava casada amb David Estelrich, un
matrimoni que feia aigües per tot arreu. A Mar de Fons (2002) com a
Susana Revert, on també estava infeliçment casada amb Pere Aquillué (Claudi) que feia de Tomàs i, igual que a La Riera, mantenia una relació molt propera amb David Selvas. (el seu germà, Carles Revert).
En matèria de telenovel·les puc recordar-la
a Poblenou (1994). on feia d’exprostituta de luxe (Mònica/Esther Giralt) i també al ganivet
psicològic de Psico express (2002) on es feia dir Susa. L'aparició més recent la trobem
a Infidels (2006), donava vida a Mariona Gàmiz, germana gran de la Paula i
mare de la Carlota.
Pel que fa al teatre, trobem un currículum llarguíssim: El Llibertí, Les tres germanes, El cafè de la marina, La dona incompleta, Després de la pluja, Carícies i un llarg etcètera. Respecte el cinema, l'hem pogut veure a: Febrer (2004), Chapapote...o no (2006), Eloïse (2009) i Bullying (2009), entre d'altres.
Pel que fa al teatre, trobem un currículum llarguíssim: El Llibertí, Les tres germanes, El cafè de la marina, La dona incompleta, Després de la pluja, Carícies i un llarg etcètera. Respecte el cinema, l'hem pogut veure a: Febrer (2004), Chapapote...o no (2006), Eloïse (2009) i Bullying (2009), entre d'altres.
El vídeo que deixo és del moment
descrit (minut 26.34): http://www.tv3.cat/lariera/capitols/temporada3/7250/6/El-gran-canvi-den-Roger-Prats
Béeeeeee!!! un punt positiu per aquesta esperada actualització del bloc. He de dir que m'he fet uns riures amb "el ganivet psicològic".
ResponEliminaPer cert, recordo que a Infidels aquesta noia encarnava un paper que (almenys al principi de les seves aparicions) era l'antítesi de qualsevol de les protagonistes. Esperem llegir-te de nou ben aviat ;)
Pq t'has fet uns riures que no es diu així? :P Hehehehe!
ResponEliminaSi, el personatge d'Infidels aparentment era una persona centrada, sensata, racional... però finalment (i com sempre) vam poder veure que això només era una armadura ja que, desafiant-se a sí mateixa, va acabar traient seu costa més passional!