Mentre el Peris assajava la novel·la que el Guillem volia viure i que ell mateix havia escrit (Els anys perduts) i la Cinta anava a la universitat. Evidentment no va ser pas un dels meus personatges preferits, sinó més aviat el contrari.
Tot i que va dur un treball de defensa molt i molt bo de l'ídol David Peris i va guanyar amb molta professionalitat , s va voler endur una dona, que tot i haver estat poc valorada intel·lectualment pel nostre apreciat Peris, no li pertanyia, ja que ella va ser realment feliç al costat del pare dels seus tres fills, fins poc temps abans de morir (ja a Sants i després que li canviessin el fill, ho perdessin tot i recuperessin alguna cosa). I va tornar aparèixer el maleït advocat que van fer fora tot i necessitar com l'aire que respiraven la seva habilitat professional, altre cop pel David.
La parella va ser, per mi, la més estimada de tota la història, tot i que no sempre es van portar perfecte l'un amb l'altra, era la més natural, quotidiana, propera i la protagonista, vaja!
Recordo també que aquest Guillem va tenir un passat no massa clar amb la dona del seu soci i fins i tot va encobrir l'atropellament d'un menor d'edat (que va quedar afectat molt lleument).
A part del seu paper a El cor de la ciutat, aquest home de veu profunda anomenat Carmelo Valverde Mellado i conegut artísticament com Víctor Valverde, va néixer a Mataró i es va dedicar al teatre des dels 16, ben aviat es va instal·lar a Madrid on va començar a combinar cine, televisió i teatre. Ha participat en un gran número de produccions d'entre les quals en destaco: Farmacia de guardia, el super, Un paso adelante, on també el recordo fent de "Federico" amic de la directora "Carmen". Tot això abans d'aparèixer a El Cor (del 2001 al 2006 on va sortir en 14 episodis). Després a Planta 25, las Chicas de Oro, Gavilanes i per últim El ángel de Budapest (TV Movie), al 2011.
Última dada: va néixer el 23 de març de 1938, i no és casualitat que en faci l'entrada aquest mateix mes...
El vídeo que deixo és d'un resum d'aquest triangle amorós. Accentuant la part més emocionant, com no, és al final de la temporada al teatre on el Peris representa l'obra de teatre esmentada al principi. I on vaig patir i emocionar tan o més que la Cinta i el Peris.
Pagina web d'El Cor: Històries: Família Peris. Capítol 4 i 5