Judit Pla

Malgrat l’eterna i repugnant agonia relacional que ha mantingut amb en Roger Prats, m’agradaria elogiar el personatge de la Judit Pla Orús que ha aparegut aquesta temporada a la Riera (2001). Una  dona a qui desafortunadament hem vist somriure molt poc. La considero una persona noble, amb harmonia i a qui no retrauria pràcticament res. M'agrada especialment perquè reuneix aquelles característiques personals de vulnerabilitat, debilitat, bondat i en definitiva d’humanitat, bona part del que falta a la sèrie, així com a la nostra societat. És per aquest motiu que trobo convenient destacar el seu moment de glòria, quan trenca definitivament la relació amb en Claudi Guitart, a causa que aquest li demani que s’aprofiti de l’enamorament d’en Prats per aconseguir més poder el Casino.

Tenint en compte la naturalesa del personatge, aquest moment li va donar tota la força que li faltava i penso que l’ha fet tirar endavant amb tot el què després ha vingut. A més a més, aquest moment ens serveix per parlar de la virtut del “saber dir no” o “saber dir prou” i de ser valenta.

El personatge que ha encarnat Laura Conejero ha estat similar a d’altres sèries que la mateixa actriu ha donat vida. A Ventdelplà (2005) on feia de Marga Ribes i estava casada amb  David Estelrich, un matrimoni que feia aigües per tot arreu.  A  Mar de Fons (2002) com a Susana Revert, on també estava infeliçment casada amb Pere Aquillué (Claudi) que feia de Tomàs i, igual que a La Riera, mantenia una relació molt propera amb David Selvas. (el seu germà, Carles Revert). 

A part d’aquestes interpretacions, l’actriu ha aparegut a una infinitat de produccions. 

En matèria de telenovel·les puc recordar-la a Poblenou (1994). on feia d’exprostituta de luxe (Mònica/Esther Giralt) i també al ganivet psicològic de Psico express (2002) on es feia dir Susa. L'aparició més recent la trobem a Infidels (2006), donava vida a Mariona Gàmiz, germana gran de la Paula i mare de la Carlota.


Pel que fa al teatre, trobem un currículum llarguíssim: El Llibertí, Les tres germanes, El cafè de la marina, La dona incompleta, Després de la pluja, Carícies i un llarg etcètera. Respecte el cinema, l'hem pogut veure a: Febrer (2004), Chapapote...o no (2006), Eloïse (2009) i Bullying (2009), entre d'altres.

El vídeo que deixo és del moment descrit (minut 26.34): http://www.tv3.cat/lariera/capitols/temporada3/7250/6/El-gran-canvi-den-Roger-Prats

Guillem Mercadal

Recordo sobretot la veu, la mirada i el somriure amagat sota el bigoti d'aquest advocat que va estar a punt de trencar l'entranyable matrimoni Cinta-Peris just davant d'ell.
Mentre el Peris assajava la novel·la que el Guillem volia viure i que ell mateix havia escrit (Els anys perduts) i la Cinta anava a la universitat. Evidentment no va ser pas un dels meus personatges preferits, sinó més aviat el contrari.
Tot i que va dur un treball de defensa molt i molt bo de l'ídol David Peris i va guanyar amb molta professionalitat , s va voler endur una dona, que tot i haver estat poc valorada intel·lectualment pel nostre apreciat Peris, no li pertanyia, ja que ella va ser realment feliç al costat del pare dels seus tres fills, fins poc temps abans de morir (ja a Sants i després que li canviessin el fill, ho perdessin tot i recuperessin alguna cosa). I va tornar aparèixer el maleït advocat que van fer fora tot i necessitar com l'aire que respiraven la seva habilitat professional, altre cop pel David.
La parella va ser, per mi, la més estimada de tota la història, tot i que no sempre es van portar perfecte l'un amb l'altra, era la més natural, quotidiana, propera i la protagonista, vaja!
Recordo també que aquest Guillem va tenir un passat no massa clar amb la dona del seu soci i fins i tot va encobrir l'atropellament d'un menor d'edat (que va quedar afectat molt lleument).

A part del seu paper a El cor de la ciutat, aquest home de veu profunda anomenat Carmelo Valverde Mellado i conegut artísticament com Víctor Valverde, va néixer a Mataró i es va dedicar al teatre des dels 16, ben aviat es va instal·lar a Madrid on va començar a combinar cine, televisió i teatre. Ha participat en un gran número de produccions d'entre les quals en destaco: Farmacia de guardia, el super, Un paso adelante, on també el recordo fent de "Federico" amic de la directora "Carmen". Tot això abans d'aparèixer a El Cor (del 2001 al 2006 on va sortir en 14 episodis). Després a Planta 25, las Chicas de Oro, Gavilanes i per últim El ángel de Budapest (TV Movie), al 2011.

Última dada: va néixer el 23 de març de 1938, i no és casualitat que en faci l'entrada aquest mateix mes...

El vídeo que deixo és d'un resum d'aquest triangle amorós. Accentuant la part més emocionant, com no, és al final de la temporada al teatre on el Peris representa l'obra de teatre esmentada al principi. I on vaig patir i emocionar tan o més que la Cinta i el Peris.
Pagina web d'El Cor: Històries: Família Peris. Capítol 4 i 5