La Mercedes

Montse Pérez, també coneguda com Montserrat Pérez López i gairebé per tota la humanitat com la Mercedes de la mítica sèrie Plats Bruts (1999-2002)
La "Mersedes" feia de directora de RadioBofarull, la radio que jo vull! On treballaven els entrenyables Ramon i Lopes. La Mercedes estava separada, amb una filla de 16 anys (Ariadna) i amb un bon caràcter i dura com ella mateixa tenia esclavitzats tan el Lopes com el Ramon i els feia anar per on volia.


També la recordareu a Oh, Europa! (1993), on encarnava el personatge de la Trini i era la parella de Pep Cruz (Delofeu). A part d'aquestes sèries que són les úniques on jo la vaig seguir, direm que no és pas curta la seva trajectòria artística: ha participat en varis episodis de produccions com en les conegudes telenovel·les: "Estació d'enllaç", "La Mari", "Sagrada Família"... També ha interpretat obres de teatre, de les quals en destacaré "l'Èric i l'excèrcit del Fènix" (2007 al TNC) i ha participat també en pel·lícules, la última de les quals ha estat Mil Cretins (2011), com a Dona. 

I l'he escollit avui precisament perquè va néixer també a l'octubre, però no compartim signe del zoodíac ;) Així que al lloro, que no ens assemblem pas tant!

Judit Blanchard

Tot i que la última vegada que la vaig veure va ser a “El barco”, una sèrie que no m’hi vaig poder enganxar per competència d'horari amb "Polseres vermelles" però que prometia molt, recordo la Irene Montalà en el personatge de Judit Blanchard a Mar de fons (2006-2007), una jove periodista que volia venjar les injustícies que havia passat la seva família en el passat. Durant la Guerra Civil, la família Romeu que era d'orígen anarquista va perdre l'editorial a mans d'un gendre falangista, l’avi del Carles Revert, un psicòleg de qui s’acabarà enamorant la Judit.  De manera que fent un símil amb la història de Romeu i Julieta podem entendre que la relació entre ambdós va ser un factor determinant de la sèrie. Jo em vaig posicionar de seguida a favor de la Judit, tot i que es veia que  la majoria de la família no tenia res a veure amb les injustícies del passat i ella estava massa condicionada per la seva mare, Aurora Romeu, que vivia obsessionada pel seu passat. Això és el que explica el costat fosc de la Judit, que la va portar a fer traïcions que em van decepcionar...

Tot i que destaqui aquest personatge també recordo la primera vegada que la vaig veure, va ser a Poblenou (1994) i va continuar a Rosa (2006) on donava vida a la Júlia Canals, una adolescent adoptada que va ser nòvia del Ferran Aiguader (protagonista), però que no li feia massa cas. Recordo amb molta llunyania i poc exactitud aquesta sèrie, no tenia ni 10 anys, però tot i així va ser un referent, i una una de les primeres que em van cridar l'atenció. 

També ha participat en d’altres telenovel·les com Mirall Trencat, Cuéntame cómo pasó, Temps de Silenci (1 capítol), El Internado… I pel que fa a cine, ha fet diversos llargmetratges: Amic/Amat (1998) de Ventura Pons, Fausto 5.0 (2001), Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003) de Paco Mir, La mujer del anarquista (2008) de Peter Sehr y Marie Noëlle, Todo está en el aire (2009)... I curtmetratges com: Nunca digas (2010). A més va protagonitzar l’Spot Estrella Damm: FC Barcelona 2010 "La feina ben feta".

Us deixo amb els vídeos següents:

Capítol 1 de Mar de fons "Noms bíblics": http://www.tv3.cat/videos/212847098/Mar-de-fons---Noms-biblics 
La banda sonora que hi donava força: http://www.youtube.com/watch?v=JvhlNG-mjHo. 
La feina ben feta: http://www.youtube.com/watch?v=E5Qh5ufWyB4

L'Antonio de Temps de Silenci

Una de les vegades que més he plorat mirant la tele va ser quan van matar l'Antonio a la Plaça del Blat de Temps de Silenci.

Per això vull començar el blog amb aquest Julio Manrique i els diferents personatges que ha donat vida. Que jo hagi seguit: l'Antonio Hernandez de Temps de Silenci (2001 -2002) , l 'Àlex Fernandez de Porca Misèria (2004-2007) i el Toni Pardo d'Infidels (2009-2011). Tots tres personatges han tingut en comú el típic tio dur, atractiu i descarat que enamora a totes les protagonistes i seguidores. Tot i així el personatge de l'Antonio tenia un valor afegit per mi, ja que era un jove lluitador i revolucionari que volia canviar el món. També em va captivar la relació sentimental tan intensa que mantenien amb la Núria Ribalta i em va impactar tant que puc assegurar que la vivia molt apassionadament des del sofà de casa.

A part d'aquestes tres sèries, ha participat en d'altres. L'última emesa per televisió ha estat Ermessenda (2011), va sortir en dos capítols on feia de Guislabert. Anteriorment també el vam poder veure a la Memòria dels Cargols(1999) com a bandoler en un parell de capítols i a Nissaga l'herència (1999) com a Roger Montsolís.

També ha fet pel·lícules: Febrer (2004), Soldados de Salamina (2003)... I obres de teatre, l'última de les quals ha estat Hamlet. A més ha dirigit i escrit vàries obres de teatre. Actualment és el director artístic del Teatre Romea.

Segurament em deixo coses, però n'hi ha prou per veure que és un professional polifacètic ja que tan dirigeix, com actua, com escriu... i un actor que per mi ha estat mític i per això el vull destacar. 

Us deixo amb EL CAPÍTOL de temps de silenci: "Amenaces": http://www.tv3.cat/videos/2838310/Cap-30-Amenaces. (Pels que no volgueu veure'l tot, feu-ho com a mínim des del minut 40.)